Sortida: divendres 11 d'abril
Components: Manel, Xavier i Mercè
Objectiu: Pic de la Muga amb raquetes de neu
Sopem: a Ca L'Audald (Alp)
Excursió : dissabte 12 d'abril
Inici excursió:8,50 mati des de "Can Jan de la LLosa"
Final excursió : 19 hores a Can Jan de la llosa.
Divendres 11
Al matí i migdia comunicació intensa entre Ramon, Xavier i Rafa.
Ramon, que no es troba bé (està amb febre i al llit) amb bon criteri decideix que no pot venir a l'excursió; per 1 cop des del gener 2007, no estarem tots els components de la cordada en una excursió programada...però bé...el més important en aquest cas és la salud i per tant asumim que no hi serem tots presencialment a la sortida.
Rafa, havia de venir, però a última hora es tira enrera , no està motivat per les raquetes i ens diu que pujarà dissabte a esquiar a Masella amb un amic. Posteriorment sabrem que no va pujar.
Xavier i Mercè arribem d'hora a LLívia i aprofitarem per mirar mapes i possibles rutes per l'estiu; desprès anem a Puigcerda doncs Xavier ha quedat per a fer una breu reunió de mig hora amb un metge de LLeida per un tema de la fundació VHIO .
Sopar: A les 8,30 ens trobem a Alp amb el Manel i la Leo; allà soparem fantàstica sopa de peix, albergínia farcida i mongeta blanca de 1r plat i salmo i truita de carbassó de 2n. tot comentant la sortida als Alps de l'estiu. Va prenent força la proposta dels Alps Berneses; Manel ve carregat de revistes Vertex i el que més li motiva és la ruta que també hem estat comentant el Xavier i la Mercè però amb una variant força interessant......entra i sortir pel mateix lloc i fent com a 1r cim el Monch que és el més accesible de la zona.
Ens assabantem de que han operat a la Begoña, dona del Pepe Menéndez. Mercè aconseguiex parlar amb el Santi (ha estat qui l'ha operat) i ha anat tot molt bé. Ara està a l' uci. Posem un sms al Pepe i a partir d'aquest moment el mòvil del Xavier envia els sms però no els rep.
També comentem la sortida de l'endemà: La nostra il·lusió i proposta era haver fet la Canal de Cristall, però ha estat nevant i és del tot desaconsellable anar; per tant, decidim com a alternativa anar al Pic de la Muga. En sortir del restaurant la Leo veu una revista amb una resenya del Pic de la Muga amb raquetes i és el que farem l'endemà.
Proposem com a hora de sortida les 7,30 del matí .
Dissabte 12 d'abrilEncara que sigui dissabte...és un dia festiu.......molt important per a nosaltres.......Serà l'atac definitiu al Pic de la Muga??????? definitivament ho aconseguirem?????? o...haurem de renúnciar un cop més i conformar-nos i gaudir del que ja tenim...que és molt?????'El meu presagi és "que serà un gran dia sigui com sigui".....
Recorregut:
- Prullans- Martinet-Lles-Viliella-Cal Jan de la LLosa (aproximació en cotxe)
- Ascensió a " la Muga" per la cabana dels espervers 1250 m. de desnivell (caminant amb raquetes)
- Sortim del camping de Prullans a les 7,35 del matí; el bar encara està tancat i decidim anar a esmorzar a Bar de Martinet. Allà prendrem fantàstic cafè amb llet amb ensaimada o croissant i enfilarem amb el cotxe cap a Cal Jan.
El dia és esplèndid en quant a que no hi ha un sol núvol; la temperatura és força baixa -2º c en arribar a Can Jan , però quan el sol escalfi......ben segur que pasarem calor.
Ens equipem, preparem be les motxilles amb pantaló de gore, paraneus, ulleres de sol ,bocates i isostars + aigua i a les 8,50 comencem a caminar.
Caminem per agradable cami empedrat ; anirem seguint les marques del " GR", que en aquest cas corresponen al camí dels "bon homes". Als 40' més o menys, deixarem a l'esquerra pista que s'enfila cap els estanys de la Muga i per on tenim previst fer la tornada. El Manel i la Mercè observem la fantàstica "passera" per on tornarem.
Cap a les 2 hores, arribem a la cabana dels esparvers. Allà està ja tot nevat. Decidim fer una aturada per a menjar alguna cosa i posar-nos paraneus , pantaló de gore (Manel no...) i també raquetes i crema protectora abundant. Esmorzem a 10m. d'una vaca en estat de descomposició amb una "podor important"...al marge d'això el paisatge és idílic...tot nevat; gran quietud i silenci . Ens percatem que no hem vist ni una sola persona des que hem sortit. El que si hem vist han estat petjades de cèrvols.
Ben alimentats i equipats enfilem per la Vall de Vallcivera i deixem el cami dels bons homes. Al principi la vall es força estreta i pel mig del bosc anem travessant una sèrie de torrents camí del pla de Vallcivera , al qual no arribarem doncs hi ha molta neu i això ens permet "tallar una mica" i no donar tanta volta.
Creuem el riu Vallcivera i anem guanyant alçada per l'altra vessant remuntant un pendent força dret;
Poc abans d'arribar als estanys que estan tots glaçats fem una altra aturada a demanda de la Mercè que necessita tornar a menjar una mica i beure. Aqui prenem fantàstiques galletes de "petit ecolier" que ha portat Xavier i xocolata. Encara ens queda una hora per arribar al coll. Ens tornem a posar abundant crema protectora, fins i tot a les mans.....
Arribarem al coll amb el Xavier per davant que va fort i en l´'ultim tram ja no s'ha rellevat amb el Manel que comença a sentir dolor al genoll......
Son les 15 hores; les 3 de la tarda...tenim el Pic a 100 mt. de desnivell...però....amb gran disgust per part del Manel, acompanyat de plorera...decidim no continuar; El Xavier havia d'estar a L'Hospitalet al voltant de les 19 hores i la Mercè te un sopar de la colla gastronòmica. Pujar al cim , soposa 1 hora més .Fem 3 fotos de rigor i iniciem el descens per l'altre banda.
El Manel, deseguida començara a sentir fort dolor al seu genoll; això provocarà que es tregui les raquetes deseguida i es vagi enfonsant continuament a la neu. La veritat és que va ser una baixada especialment dura per a ell, i val a dir que...es va queixar molt poc. Vam baixar cantant, parlant, en silenci......gaudint i gaudint de tot i amb ganes ja d'arribar al cotxe, sobretot el Manel.
Abans d'arribar al bosc vam fer una aturada, ja no se si a posar roba o a treure, doncs vam pasar el dia posant i treinet......
Vam tenir la gran sort de trobar camí....amb fites i senyals, ja que el bosc era força complicat. Estàvem força contents; no és el mateix baixar a la brava i obrint camí ...de sobta el Xavier va dir" que era una camí per experts"!!!!! (com nosaltres potser ?) i.. ... a partir d'ací...el vàrem perdre...o és que potser va dir "el camí es perd???? o el camí és verd??????....desprès de seguir una estona sense tenir clar on estavem i sense trobar la passera i sabent que el que havíem de fer era creuar a l'altra banda del riu...el Xavier va dir que el més convenient seria treures les botes i pasar a l'altre banda....La Mercè va dir "si, si ...creuar , però jo no em trec les botes. Vaig pensar que la pasa seria més estable amb la bota i que ja em canviaria el calçat en arribar al cotxe.
El Manel i el Xavier, desprès de rumiar-s'ho una mica, van decidir afegir-se a l'iniciativa de la Mercè i pasar amb botes...Però sabeu que va pasar???el Manel es va mullar just per sobre del genoll i la Mercè??????? doncs....com aquesta és petiteta...és va mullar i remullar fins ...com li diuen??????...fins allà on acaba el pantaló i s'ajunten les cames...o potser una mica més amunt......va cridar.......el Xavier, que no és tonto i anava al darrera, va canviar una mica el recorregut i va aconseguir mullar-se nomès fins el genoll....que bé!!!!!! quina enveja......
Ens quedava encara quasi 1 hora fins el cotxe!!!!!!! va ser divertit...el Manel demanava parar per a escorrer els mitjons; el Xavier i la Mercè deien que quan abans arribéssim al cotxe millor.
Quan ja portàvem una estona caminant vàrem descobrir el encreuament i la passera a la qual volíem arribar.
En arribar al cotxe, ja eren les 7 tocades, el sol ja no tocava ; ens vàrem canviar tant ràpit com vam poder, per a variar amb una gran extesa de roba al voltant del cotxe.....vam escorrer els mitjons, vam deixar caure l'aigua de les botes.....i el Manel...es va tornar a posar botes i mitjons....mullats!!!!!!!! doncs no tenia de recanvi.....
A les 7,30 tocades enfilàvem carretera cap a Prullans . Mercè va trucar a Santi per a dir-li que arribaria una mica tard i que ja aniria pel seu compte al sopar.
Parem a Prullans on ens espera la Leo per a fer-nos un petó i desitjar nos bona tornada. Deixem al Manel i desprès de comprar coca cola enfilem carretera cap a L'Hospitalet. Farem una aturada per a comprar altre coca cola, cortezas i patates doncs tenim ganona.
Estem contents i alegres...ha estat un dia intens,viscut , cansat i...hem de donar gràcies de la sort que tenim i dels companys Koales i ...de les famílies que déu ni do del que algun cop han d'aguantar-nos!!!!!!
Quan serà la propera??????? el Ramon te la paraula amb la proposta alpina de la 2 pasqua...anirem als alps a fer esqui de montanya???????
Anècdotes i altres coses destacables-Possiblement, el més destacable és que per el Manel i per a la Mercè aquest era el 4 intent.....pel Xavier era el 3r.... Això si, cada cop el veiem des de més a prop....i aquesta vegada el vam vorejar totalment.
- I també...que és la primera sortida des que som cordada Koala que falta un de nosaltres......Ramon, val a dir que tots et vam tenir força present .
- Fotografia: El Manel.......va provocar que riguéssim molt i molt un cop més......les bateries de la màquina!!!!!!! es descarreguen soles???? que pasa????' 3 bateries descarregades i crec que 1 foto feta. "non coment"però riure....riem molt i més.
-El Xavier problema amb el mòvil...podia enviar sms però no rebia.
-El Xavier....està fortíssim.....porta un pas fort i no hi ha res que l'aturi....li haurem de dir al seu coucher que......pari.....i a l'Imma ...que el lligui a la pota del llit els diumenges al matí quan volgui anar a entrenar....
-La Mercè ha preparat bocates de formatge de maó i xoric que al Xavier ...li agrada molt......Xavier diu " a mi, els que més m'agraden son els de sobrassada......" non coment!!!!!!
- En tot el dia....no ens vem creuar amb cap persona .......fins que ja estàvem de tornada a 10' del cotxe que ens vam creuar amb una parella amb nens petits.....IM PRESSIONANTE.....
- Vam esmorzar al costat de vaca en estat de descomposició....quina podor!!!!!!
- En algun moment del dia el Xavier va dir que arribaríem al cotxe de nit......."on vas a parar"...doncs...no va falta gaire.....
- Atravesar el riu, pel bell mig...el Manel i el Xavier diuen que mai havien creuat un riu amb les botes posades.......la Mercè confesa que ella si.
- La impressió de creuar amb botes i paraneus...espectacular; l'aigua no va començar a entrar per dins del cos fins que no acaba el paraneus, però a les hores la sensació es duríssima...l'aigua està gelada!!!!!!! i continua pujant, i pujant ...i en funció de l' alçada de cadascú.......et mulles més o menys.......i jo em vaig mullar fins on comencen les cames......doncs bé..una mica més a munt.....
- El Xavier em deia que ell em podia deixar un calcotets nets si jo no tenia calces de recanvi!!!!!!
