viernes, 21 de marzo de 2008
2o març. Puig LLançada amb esqui de muntanya
Quan vàrem fer el calendari de sortides, vam preveure la possibilitat de fer alguna escapada d'un dia durant la setmana santa, encara que no estiguéssim els 4 Koales.
Diverses circunstàncies familiars ho han complicat tot una mica; aixin's i tot, aprofitant que Manel i Leo pujaven a Prullans , la Mercè va fer una escapada per poder fer una excursió amb el Manel.
Destí: Puig LLançada amb esquí de muntanya
data: 20 de març
Components: K1 i K3
Ens vam aixecar sense presses, vàrem gaudir d'esmorzar amb companyia de la Leo; les vistes sobre el Cadí i la Cerdanya des de la caravana eren esplèndides. Tot el Cadí, Penyes altes, Moixeró molt nevat, aixin's com Molina Masella. En canvi Puigmal molt pelat.La nevada d'aquests dies ha estat força irragular.
Durant l'esmorzar rebem una trocada del nostre gran amic i company Xavier (K4)....declara que te una "enveja sana" per no poder estar amb nosaltres. La salut de l'àvia Montse i el voler esta al seu costat i al de L'Imma, l'han retingut a l'Hospitalet. El primer és el primer i això el Xavier ho sap millor que ningú i a més a més...ho fa de bon grat. Sap renúnciar "elengantment a la muntanya quan la situació ho requereix" De tota manera, nosaltres li prometem que li dedicarem "una pujada i una baixada"...o sigui...tota l'excursió.
Aparquem el cotxe a "Les Alabaus" (La Molina); el dia és esplèndid, la temperatura és de -1º c .; això ens alegra doncs farà que la neu estigui dura i es mantingui bé per la baixada.
La pujada la fem molt agradablement pel torrent , allunyats de les pistes; solets i molt tranquilament; alguna aturada a fer alguna foto i a gaudir del paisatge; també per treure roba.La neu és bona i la visibilitat és esplèndida.
Poc abans d'arribar a dalt d'alabaus i de trobar la pista el Manel va dir que era el moment d'abrigar-se i posar-nos pantaló de gore...menys mal que ho vàrem fer en aquell punt!!!!!!!
doncs ho vam poder fer tranquilament, sense fred ni vent.
A partir de les hores, el vent es va fer present amb una intensitat progressiva molt forta; quasi be no podíem ni parlar doncs teníem la mandíbula mig congelada. La neu estava bé, les nostres pases eren constants i còmodes però el vent mica en mica ens anava desgastant i provocant que el pas fos més lent. El Manel deia que li feia pensar en quan vam intentar el 1r atac al MBlanc fa quasi 8 anys .Tot el tram abans de donar la volta quan enfilàvem cap el MMoudit
L'últim tram va ser especialment dur; els bastons agafats amb força i fent força amb tot el cos per poder mantenir l'esquilibri i avançar cap endevant.
AL cim...vam truere pells de foca com vam poguer; La Mercè va prendre una barreta energètica,i va veure com marxava volant el seu fantàstic pasamontanyes que s'habia comprat per 4 € i que va se rimpossible de recuperar.
Fantàstica la vista sobre Pedraforça, Taga, serra cavallera, Puigmal, Eina, Perics, Carlit, Muga et c .etc.
El 1r tram de la baixada, força dificultos pel vent que no ens deixava avançar...) era baixada i havíem de remar!!!!!) i per la neu..vam ratllar els esquis una miqueta. I degut a tot això gran cansament de cuadriceps.
Un cop vam arribar a pista vam decidir que l'agafàvem i que la disfrutaríem al màxim ...el que no preveiem era que el vent s'havia endut tota la capa de neu i el que trobaríem seria una capa de gel constant fins arribar al cotxe...im pressionant!!!!!la veritat és que no vàrem caure cap vegada , però ocasions no van faltar.
Vam arribar al cotxe "gelats" i " cansats" però...contents i satisfets......la temperatura al cotxe era de 0ºc i el Manel deia que al cim i amb el vent que feia...la sensació podia haver estat de -20º....un bon entrenament alpí!!!!!!!
La baixada, que pensàvem que ens ocuparia 20 minuts és va allargar el doble.En total vam trigar 3 hores i mitja.
La Leo ens tenia preparat un fantàstic bacallà i una amanida de patata molt bona. VAm dinar i amb les bateries ben carregades i amb molta energia positiva, vaig agafar el cotxe i amb bona música i bons pensaments vaig tornar cap a casa.
Per cert...a la Mercè...se li va congelar l'aigua !!!!!! i no va poder beure......
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Ei Mercè ¡¡¡!!! Bon reportatge per a tu i pels companyons. Una excursió dura però que curteix ¡¡¡!!!
Ja t'ho dic jo que amb la mamona l'aigua es congela . . .
Petons.
Publicar un comentario