martes, 13 de mayo de 2008

excursió esqui de muntanya a "la Vanoise" (ALPS)








dates: 9 a 11 de maig

Sortida: divendres dia 9 a les 17 hores plaça Kennedi
Cotxe: Citroen Picasso Xavier Aragay
Participants: K1,K2,K3 i K4
Dormir: a un hotel a 10 km de Grenoble

Dissabte 10: Grenoble- Pralanyon, refugi Pecklet
Diumenge11: refugi Pecklet, coll de ........Pralanyon, BCN

Repartició de Tasques:
Ramon: Reservar refugi, portar mapes i GPS i estudia la ruta amb el seu amic Philipe
Manel: Valorar les necessitats de material a portar , pasar llista
Xavier: Reserva d'hotel per dormir
Mercè: intendència

Divendres 9

L'Hospitalet- BCN- Junquera- Nîmes- Valance- Grenoble- Hotel Vorepe

En un dia molt plujos i inici de cap de setmana de 3 dies pels Barcelonins i gent de rodalies.....
Xavier recull a la Mercè a les 4,25; anem a recollir a Manel i tots 3 enfilem cap a BCN per la ronda de dalt a buscar al Ramon; el recollirem a la Plça Kennedi. Tenim moltes hores per davant de cotxe ja que l'objectiu és arribar a Grenoble on Xavier, responsable de logística ha reservat Hotel
Aquesta excursió la vam començar a "parir" cami de Baqueira Beret ...va ser una proposta del Ramon, que tenia un company, que es deia Philipe.....
Comença conduint el Xavier i acordem que cada 2 hores (+ o - ) farem canvi de conductor.
Abans d'arribar a Girona, omplim el cotxe de benzina i agafa el cotxe la Mercè.
La conversa és fluida, hi ha qui fins i tot te temps per llegir una estoneta (el Ramon) i també per dormir. Com ja és habitual en nosaltres parlem de temes diversos....política, fills, feines....projectes........i també escoltem música
Ens aturem a sopar a prop de Nimes, ja que el pas de la frontera ha estat força lent degut a bouchons.Sopem tajin amb pollastre i filet amb arrós....i a continuació agafarà el cotxe el Ramon. l´últim canvi serà ja pel Manel. Val a dir que el rei de la velocitat és el Ramon, i ja hem quedat que si ens arriben multes...les pagarà ell.
Arribem al Hotel a les 12 de la nit i desprès d'alguna petita dificultat per entrar i sense veure a ningú, vam pujar a l' habitació i a dormir.........acordem que l'endemà esmorzarem a les 7 del matí

Dissabte 10

Nuestro gozo en un pozo doncs clar...l'hotel es tan baratet que l'esmorzar..no existeix.Mentre esperem al Manel que com ja sabem és una mica més lent en això d'aixecar-se, ens prenem unes galletones "petit ecolier" i uns cafès o sucs.
Carretera fins a Pralanyon, passant per Albervitlle.....val a dir que el paisatge és preciós encara que la Mercè el va pasar dormint i no el va poder gaudir fins la tornada.
A les 9 del matí, tal com havíem previst arribem al poble i anem a la búsqueda de la botiga d'esports on havien de llogar material el Ramon i el Xavier...menys mal que el Ramon això ho va lligar prèviament doncs el poble estava tot tancat i el de la botiga d'esports va venir expresament per nosaltres.Val a dir que el Monsieur en questió va ser una mica lent per entregar-lis el material.
Vam esmorzar comodament , amb un Ramon una mica inquiet doncs la boulangerie estava tancada i ell somiava amb comprar una barra de pa boníssima i un croisant. La Mercè li deia que ella portava bocates per donar i vendre però crec que ell no s'enfiava i estava neguitós.
Això ho vam confirmar quan la Mercè va anar al WC...quan va tornar el Ramon no hi era...havia aprofitat per anar a la boulangerie . i va venir amb 4 croisants boníssims i una barra de pa que li va durar els 2 dies a base de fer unes llesques finíssimes (sempre les feia ell!!!!!)
Un cop alimentats, amb els croisants, bocates de sobrasada, galletes i café amb llet vam iniciar l'excursió amb una curta aproximació amb el cotxe fins que vam trobar que a causa de la neu ja no podíem continuar.
Dia força ventat i amb molt de sol...la temperatura és alta.
Un cop aparcat el cotxe, fem l'estesa que ja va sent habitual en nosaltres al mig de la carretera; decidim no agafar el crampons i cadascú s'organitza la seva motxil·la. El Xavier ha estat obsequiat per portar la corda; a canvi...no portarà res de menjar......
De seguida hi trobem la neu i ens posem els esquis..però oh....sorpresa....a la poca estona els hem de treure doncs la neu desapareix i això va pasar sovint "posar, treure, carregar..." ens vam trobar al Philipe que quasi acaba amb el mapa del Ramon.
Poc desprès agafem neu i farem un llarg recorregut sobre ella, quasi fins el refugi de "la Pêche"...la pujada és suau i progressiva; fa tanta calor que a alguns els peus ens cremen i no sabem si és per la calor o pels mitjons.
En arribar al refugi son ja més de les 13,30; mengem bocata, ganyipem, alguns entren i diuen que és una preciositat...amb sauna, jacuzzi....que gaui no?????? i aprofitem també per curar i cuidar le spossibles llagues que tenim als peus i a les tibies.....
Ens queden de 2 o a 3 hores que es convertiran en 3 hores i 20' fins l'altre refugi ja que durant una llarguíssima estona, que sens fa interminable , hem de carregar els esquis doncs no hi ha neu.......la veritat és que caminar amb bota d'esqui per asfalt sens fa molt costerut, però com sempre...nosaltres pensaments positius i en tot moment i sino...silenci.
Finalment, entrem a la vall ja tota nevada , intuim el camí i on està el nostre refugi.La pujada, al ser per neu, és ja molt més agradable i reconfortant . La Mercè, com ve sent habitual, es va quedant enrera i m'han d'anar esperant.......tots tenim assumit i integrat que el meu ritme és un xic més lent.
Perfilem ja una antena de refugi a dalt d'un turunet, preveiem que ens falten uns 40'......el Ramon te una caiguda divertida, l'avancem, a continuació la Mercè "te una pàjara" i espera al Ramon...Manel i Xavier van per davant i Manel un cop divisa el refugi es recrea fent fotos.
Crec que vam arribar al refugi a les 6 de la tarda.
Xavier i Mercè van a avisar la nostra arribada i a que ens donguin habitació mentre Ramon i Manel treuem les pells de foca. Tenim una habitació per tots 4 amb 2 lliteres ampla i coòmoda.
El refugi és maco, ampli , amb unes vistes fantàstiques i els lavabos estan abaix sempre amb paper i nets. És d'agrair......
A les 19 hores sopem molt abundantment...sopa, pollastre (enorme) amb arrós i una salsa "extranya" amb vibnagre, ceba, olives...), formatge abundant i gateau basc.........Déu ni do....i de tot amb quantitat i per repetir.

Desprès de sopar, i vistes les enormes destrosses produides per les botes, sobre tot en el Xavier, ell i el Ramon pujen a l'habitació a fer les cures pertinents i la Mercè i el Manel surten fora a fer unes fotos......Desprès s'afegiran a la sessió de cures.
El Xavier no està gens animat a fer l'excursió de demà. està enormement llagat i li sap greu no pder seguir el ritme o haver de plegar. Entre tots l'animem a que si més no, la comenci i faci el que pugui......
Un cop curats, organitzem les motxilles, anem a fer els últims pipis i ....a dormir sense tancar el llum....doncs....aquest es tanca sol cada minut, i l'hem d'encendre, cosa que ens porta a tots una mica de bòlit.
A mitja nit Ramon, Xavier i Mercè anirem a fer un pipi i el despertador sonarà a les 5 del matí

diumenge 11


Ens aixequem a les 5 del matí; baixem a esmorzar abundantment; molt tranquils, molta gent ja ha marxat , recollim habitació, decidim deixar coses al refugi que ja recullirem de tornada i iniciem l'excursió.
Desprès d'una breu pujada, ens trobem que hem de borejar un llac, i per fer-ho hem de baixar i fer un llarg flanqueig..això és una tocada de nassso i ens fa perdre força temps. Quan portem una hora i mitja caminant i per fi arriba la pujada forta , el Xavier diu que "ell dona la volta"...li fan molt mal els peus . La Mercè diu que ella torna amb ell i el Ramon i el Manel decideixen pujar fins al coll. L'inici d'aquesta pujada serà dificultosa per tots 2...1r cau un i desprès l'altre. Al coll. al costat i ha un petit cim que batejaran com el " Pic Sundelramon"..sembla ser que es van fer un parell de fotos molt maques, que la vista era molt maca i que alla és veia ja perfectament la glacera que pujava fins el cim que en teoria volíem assolir.
Mentres tant la Mercè i el Xavier van tornar a refugi on van prendre "Two tee", o sigui...."2 tes", més bocata i xocolata i van estar descansant i petant la xerrada, fins que van arribar Ramon i Manel al voltant de les 11,30 i desprès de menjar i beure ells 2 vam iniciar la baixada

Descens

Tota la primera part força bé....nomès sortir el Manel ja va anar pel terra un parell de cops...je je je . Anàvem a poc a poc i intentant seguir la traça del Ramon que era qui obria el pas. El Xavier va tenir un parell de caigudes i a una d'elles es va fer mal al canell i al genoll....
El dia era força fris i la visibilitat no era massa bona; això provocava que no veiessim be el relleu i que fos més fàcil anar per terra.
La 2 part de la baixada, un cop vam haver de treure els esquis per manca de neu, sens va fer interminable.Vam parar a dinar entre unes bordes els restos de pa amb llaunes de sardines i poc desprès, vam poder posar els esquis durant una llarga esatona que va ser força agradable.
però tot el bo s'acaba i un cop els vam treure...ens va tocar caminar molta estona amb els esquis carregats a l'esquena o a la motxilla i amb els peus ja super destrossats.
Poc abans d'arribar al cotxe, la Mercè va tenir 2 caigudes espectaculars. Encara no havia caigut cap vegada!!!!!!
En arribar al poble; eren les 15,40 i havíem sortit del refugi a les 11,45... vam retornar el material i vam decidir agafar el cotxe i anar baixant.
Va conduir la Mercè fins passat Grenoble, disfrutant del paisatge que no havia pogut gaudir de pujada doncs estava dormint....Vam pasar varies tampestes amb llamps i algun tro.....desprès el Manel fins poc abans de Nîmes on vam sopar , despres Ramon finjs a Perpignan i com que el Xavier estasva molt adolorit de cames i canell la Mercè es va oferir i va conduir fins al Montseny on vam posar benzina i va agafar el cotxe el Xavier que ens va acompanyar a cadascú de nosaltres a casa nostre.
Al viatge, vam comentar l'excursió, contents i alegres, com ja és habitual en nosaltres, valorant la sort que tenim i lo be que ens entenem.......i també vam aprofitar per programar, a l'hora de sopar les excursions i activitats fins que marxem als Alps el 13 d'agost.


Anècdotes i curiositats...
La Mercè pensava que el Philipe...venia amb nosaltres a l'excursió i ens feia de guia.....
El Xavier s'ha comprat unes malles guapíssimes, com las del Ramon....
El refugi està portat per una sola persona; un noi jove.
Ens acabem tots els compeeds, esparadraps......quedem amb el Ramon que per anar als Alps a l'estiu ha de portar un carragament....
Les cames i peus més castigats han estat els del Xavier
El Xavier....no enten això de l'esqui de muntanya.....perque pujar....vam pujar poc....vam planejar, vam posar i treure esquis continuament....amb raquetes...molt millor doncs portes les teves pròpies botes!!!!!! i es va fixan amb tota la gent que va amb raquetes i diu "veieu...van amb les seves botes...segur que no tenen cap problema"......
La Mercè a les excursions....quasi no fa pipi...... i diumenge es va aixecar amb força mal de cap.....
Vam atravesar alguns allauds.
El Ramon, a vegades amb el menjar...ésa una mica obsessiu...que si uns croissanets, que si unes sardines amb escabetx.....
El paisatge....preciós
Valorem que a l'estiu haurem de mesurar molt el que hem de portar a les nostres motxilles......
El Manel estava convencut que en un cap de setmana es podia anar als Alps...i ho hem fet.
Ens ho hem passat un cop més fantàsticament tots plegats!!!!!!!quin luxe més gran!!!!!!





1 comentario:

Xavier Aragay dijo...

Mercè, jo crec que te'n has ensortit molt be de fer la crònica ¡¡¡!!! Com sempre . . .
Has copsat perfectament la tònica de la sortida i totes les "facècies" mes importants . . .
Només t'ha faltat posar que el Ramon el que cercava a Pralagnon era un pastís de "bracocs" . . . tu no ho vares sentir doncs estaves dormint . . .
Petons.