Pic D'Eina i Torre d'Eina

Data: 14 de juny
Components: K1, K2, K3 i K4
Sortida: 5,45 Xavier recull a Mercè a Bellvitge i a les 6,00 a casa del Ramon ...aquest trigarà una estoneta en baixar i ho farà força adormit.....

Viatge: Tranquil, sense trànsit, el Ramon aprofita per expliacar-nos la seva situació professional, i parlem també de les famílies de cadascí. Ahir era "divendres 13" i no va portar gaire bona sort ..més aviat un dia complicat per alguns de nosaltres....... arribem a Prullans abans del previst a recollir al Manel i com que el restaurant del càmping està tancat , marxem cap a Puigcerda on pararem a esmorzar fantàstics bocates de truita i de butifarra...bé i el Manel un croissant.
Amb la panxa plena i el cor també, enfilem cap a Eina ; aparcarem el cotxe a l'estaciód'esqui ; ens equipem ....

Excursió:
1200 metres de desnivell del cotxe al cim de la Torre d'Eina
Iniciem l'excursió a les 9,15 per un camí que el Ramon coneix i que ens evita un desnivell de més o menys 200 metres
Entrem al bosc i hem d'anar a buscar una canal d'aigua ....no agafem el camí correcte i fem una mica de volta...pugem i desprès haurem de baixar fins a trobar la canal, per anar a trobar la vall d'Eina i poder creuar el riu. El camí de bosc ha estat força maco .
Amb menys de 2 hores arribem a la Vall, enfilem una mica i al pla de ¿? ens aturarem a esmorzar: bocates de sobrasada i d'alguna cosa més. Val la pena dir que el Ramon ha portat uns dies una mica bojos i no porta ni menjar ni beguda....Evidentment amb els 3 koales restant no pasarà gana...però...amb la beguda que no s'acostumi !!!!.....vam arribar al cotxe sense gota d'aigua.
La caminada per la vall és molt bonica; baixa moltíssima aigua i tota l'estona anem al costat del riu. Està tot molt verd i estan començan a florir les flors.....Preciós!!!!
Vam trigar 2 hores més en arribar al cim; vol dir que el vàrem fer en 4 hores .
La última part ja és montanya"pelada" i anem sortejant la neu, sense poder evitar algunes clapes.En alguns trams ens creuem amb grups de francesos, però el que trobarem al cim serà un noi català, de sabadell concretament..darrera d'ell arribarà la seva parella quan nosaltres ja marxavem.

fem 3 0 4 fotos, mirem el mapa per a situar torre d'eina etc. Val a dir que no vam poder divisar Nuria ni gaires cims doncs cap a la vall de Núria hi havia força boira.
Satisfets i contents, continuem cap a Torre d'Eina, carenant ...maco...deuríem trigar + o - mitja hora¿? Allà trobem uns catalans que un d'ells treballa a l'UPC i que li sonava la cara del Xavier..però clar...segur que a l'UPC no van coincidir......ja que aquest noi era força jovenet.
Decidim no anar al pic de Cambra d'asa doncs encara ens queda gaire lluny i fem el del "Serrat de..."; un cop allà, enfilem la baixada una mica a la brava i fent 600 metres de desnivell...tartera i terrenys poc agraits per caminar...pensem que segurament els nostres cuadriceps es resentiran.....
Finalment arribem a la Vall i atravesem el riu per on Ramon decideix......Alguns Koales diuen que la Koala 3 va estar a punt d'anar al riu i amportar-se als altres 3 koales que la volien ajudar.....personalment, no estic d'acord...jo em vaig atabalar doncs em donaven "ordres tots alhora" i algunes contradictòries....
Cap a les 5 ,30 decidim que potser valdrà la pena menjar una mica doncs encara ens queda una bona estona fins el cotxe .Mengem els entrepans restant i a bon pas anem ja cap al cotxe; ara si que trobem ve la canal i la seguim fins quasi be el cotxe on arribarem a les 7 de la tarda. Total: 9,45 amb 3 aturades breus. Arribem cansats però contents; l'excursió ha estat molt maca i agradable i com que les botes son nostres, els peus no estan gaire castigats, excepte el Ramon que "se li han fet unes grietes a la planta del peu"...deduim que és per culpa dels mitjons.
Agafem el cotxe i arribem al càmping de Prullans on acabar d'arribar també la Leo i ja ens te preparat fantàstic sopar.....pates i formatges, amanida i fantàstic estofat. Gràcies Leo!!!!!!
A més a més ens regala a cadascú un boníssim pa de nous per que el compartim amb les nostres parelles.
Comentem la sortida als Alps; possibles plans B per si el temps es dolent i el Manel, ens ha preparat una fantàstica llista de material que distribuim entre tots.
Ell s'encarregarà de la farmaciola amb l'excepció de les gotes del ulls del Xavier que s'huara de comprar ell....el Ramon s'ha de preocupar del tema mapes i GPS i també dels coompeeds especials que venen a Paris; la Mercè li demana 3 caixes...La mercè es preocuparà del tema intendència (ganyips i barretes) i també de cremes protectores etc.El Xavier....de confirmar la reserva dels refugis.
A més a més discutim de quantes cordades, quantes cordes,de quants metres cadascuna, hidròfugues o que escupin l'aigua...ara no ho ser.....
També parlem de que un dia farem pràctiques de rescat i no se quantes coses més.....
A les 10,15 del vespre ens despedirem i la Mercè conduirà fins a Bellvitge, passant 1r per BCN a deixar al Ramon. Mentre la Mercè condueix el Ramon i el Xavier aprofiten per dormir una miqueta.
Crec que a les 12,15 arribava jo a casa meva i el Xavier agafava el cotxe fins a carrer major.

La propera sortida de tots plegats ja serà el diumenge 13 de juliol...a les 6 del matí. Falta aclarir si anirem amb el cotxe del Xavier o de la Mercè.

COMENTARIS DELS KOALES 24 HORES DESPRÈS

EN k4, XAVIER VA ESCRIURE.....

Estimats amics i amiga,
Estic feliç i content de poder anar a la muntanya i disfrutar d'ella i de la vostra companyia. Realment he passat "dos dies i pico" increibles, i a pesar de les llagues i la llunyania del refugi no ho conviaria per res. Perdoneu si us he "ratllat" una mica amb els meus comentaris sobre l'esquí de muntanya i la destrossa de peus que comporta. Vist en perspectiva val la pena, encara que a la baixada (tot i ser curta) caigui . . . (altres també cauen).
El que tenim (la possibilitat de disfrutar de la muntanya amb aquells amb qui ens entenem i a qui estimem) es un TRESOR, que val la pena alimentar i disfrutar. Per la meva part penso anar ampliant el "cofre" per a guardar-lo ¡¡¡!!!
Es veritat que els Francesos son un xic estranys (sobre tot amb els allaus que tanquen l'accès a un parquing), però val a dir que tenen uns hotels de carretera, uns refugis i uns ALPS de collons.
Gracies, petons, abraçades, i fins la propera sortida de juny i l'activitat de juliol ¡¡¡!!!
PD parte médico habitual: porto una fèrula al canell esquerra, una genollera al genoll esquerra i els peus apedaçats amb compits i esparadraps . . . però estic BE ¡¡¡!!!--

NA k3 , MERCÈ VA ESCRIURE.....

Estimats Koales,
M'ha agradat molt i emocionat aquest correu del K4......és bonic a més a més de compartir la muntanya compartir els sentiments i fer valoracions com aquesta.Xavier....t'agraieixo que et disculpis, però.......penso que no caldria.....veient els peus/cames que tenies.......era el minim que podies fer.....és més...penso que ho vas portar amb força alegria i sentit de l'humor......O sigui....no m'he sentit ratllada en cap moment ni per tu ni per ningú......
Comparteixo molt això del tresor que tenim...és tant cert!!!!!! i certament, hem de valorar-ho......és una sort!!!!!! tenim la salut, (very important), tenim les famílies que ens recolzen (i no sempre és fàcil degut a situacions personals.....), tenim els calerons i sobretot.....ens tenim a nosaltres....que déu ni do lo be que ens entenem i lo be que ens ho pasem......i la confiança i naturalitat amb que ens tractem els 4....
Jo també estic feliç i contenta i desitjo anar augmentar aquest cofre que diu el Xavier amb moltes aventures compartides amb vosaltres.

En fi "carinyos meus" ......és una gran sort per a mi tenir-vos com a companys de Kordada...és una gran sort poder sentir de les vostres "boques" dels vostres cors comentaris positius cap a mi com vareu fer ahir al cotxe......
Un altre cop gràcies Xavier per les teves paraules.......que comparteixo plenament (excepte en que ens vares ratllar)
una abraçada molt koala i tota la meva estimació
Mercè

EN K2, RAMON, VA ESCRIURE.....

Estimats amics:
No me queda nada que anyadir y suscribo comentarios de Xavier i Merce. Estas desconexiones - conexiones son fantasticas y lo de "fe cim" lo llavamos con madurez y deportividad. Gran admiracion por el estoicismo del Xavier frente a la adversidad.
Parte medico: Ayer noche comprobaba que mi espinilla estaba dolorida y de color morado excepto un rectangulo color piel donde habia estado el producto azul. Es decir funciona pero habra que taparse entero.
Que tengais buena semana y buenos recuerdos.
Ramon,

EN K1, MANEL VA ESCRIURE.....

Estimats amics:Està molt be que estiguem feliços i contents tot i les nafres, férules, hematomes, etc.El meu parte mèdic es: Tinc un dit del peu dret amb una butllofa pelada i un hematoma al dit petit de l'altre peu. També estic "cruixit" i em fant mal els quàdriceps, els bessons, el grup tibial, tinc un blau al braç esquerra, etc. pero també estic feliç i content.Ha sigut una experiència esportiva i personal molt interesant i enriquidora.Abans d'escriure aquestes línees he tornat a mirat les fotografies que vas enviar-nos, Mercè, d'un grup que van estar fent esquí de muntanya per l'Oberland i m'he preguntat, com van quedar els peus d'aquests esquiadors? Deu haver alguna cosa que no sabem i que protegeis els peus "d'aquests esport que fa mal als peus". Ah!! estic força be de la ciàtica (estic pensant que el repós no pot ser bo per mi) Així que hauré de tornar a sortir a la muntanya amb vosaltres. Be, he estat molt ha gust, com sempre, amb el Koales.Una abraçada.
Manel

excursió esqui de muntanya a "la Vanoise" (ALPS)

dates: 9 a 11 de maig
Sortida: divendres dia 9 a les 17 hores plaça Kennedi
Cotxe: Citroen Picasso Xavier Aragay
Participants: K1,K2,K3 i K4
Dormir: a un hotel a 10 km de Grenoble

Dissabte 10: Grenoble- Pralanyon, refugi Pecklet
Diumenge11: refugi Pecklet, coll de ........Pralanyon, BCN

Repartició de Tasques:
Ramon: Reservar refugi, portar mapes i GPS i estudia la ruta amb el seu amic Philipe
Manel: Valorar les necessitats de material a portar , pasar llista
Xavier: Reserva d'hotel per dormir
Mercè: intendència

Divendres 9

L'Hospitalet- BCN- Junquera- Nîmes- Valance- Grenoble- Hotel Vorepe

En un dia molt plujos i inici de cap de setmana de 3 dies pels Barcelonins i gent de rodalies.....
Xavier recull a la Mercè a les 4,25; anem a recollir a Manel i tots 3 enfilem cap a BCN per la ronda de dalt a buscar al Ramon; el recollirem a la Plça Kennedi. Tenim moltes hores per davant de cotxe ja que l'objectiu és arribar a Grenoble on Xavier, responsable de logística ha reservat Hotel
Aquesta excursió la vam començar a "parir" cami de Baqueira Beret ...va ser una proposta del Ramon, que tenia un company, que es deia Philipe.....
Comença conduint el Xavier i acordem que cada 2 hores (+ o - ) farem canvi de conductor.
Abans d'arribar a Girona, omplim el cotxe de benzina i agafa el cotxe la Mercè.
La conversa és fluida, hi ha qui fins i tot te temps per llegir una estoneta (el Ramon) i també per dormir. Com ja és habitual en nosaltres parlem de temes diversos....política, fills, feines....projectes........i també escoltem música
Ens aturem a sopar a prop de Nimes, ja que el pas de la frontera ha estat força lent degut a bouchons.Sopem tajin amb pollastre i filet amb arrós....i a continuació agafarà el cotxe el Ramon. l´últim canvi serà ja pel Manel. Val a dir que el rei de la velocitat és el Ramon, i ja hem quedat que si ens arriben multes...les pagarà ell.
Arribem al Hotel a les 12 de la nit i desprès d'alguna petita dificultat per entrar i sense veure a ningú, vam pujar a l' habitació i a dormir.........acordem que l'endemà esmorzarem a les 7 del matí

Dissabte 10

Nuestro gozo en un pozo doncs clar...l'hotel es tan baratet que l'esmorzar..no existeix.Mentre esperem al Manel que com ja sabem és una mica més lent en això d'aixecar-se, ens prenem unes galletones "petit ecolier" i uns cafès o sucs.
Carretera fins a Pralanyon, passant per Albervitlle.....val a dir que el paisatge és preciós encara que la Mercè el va pasar dormint i no el va poder gaudir fins la tornada.
A les 9 del matí, tal com havíem previst arribem al poble i anem a la búsqueda de la botiga d'esports on havien de llogar material el Ramon i el Xavier...menys mal que el Ramon això ho va lligar prèviament doncs el poble estava tot tancat i el de la botiga d'esports va venir expresament per nosaltres.Val a dir que el Monsieur en questió va ser una mica lent per entregar-lis el material.
Vam esmorzar comodament , amb un Ramon una mica inquiet doncs la boulangerie estava tancada i ell somiava amb comprar una barra de pa boníssima i un croisant. La Mercè li deia que ella portava bocates per donar i vendre però crec que ell no s'enfiava i estava neguitós.
Això ho vam confirmar quan la Mercè va anar al WC...quan va tornar el Ramon no hi era...havia aprofitat per anar a la boulangerie . i va venir amb 4 croisants boníssims i una barra de pa que li va durar els 2 dies a base de fer unes llesques finíssimes (sempre les feia ell!!!!!)
Un cop alimentats, amb els croisants, bocates de sobrasada, galletes i café amb llet vam iniciar l'excursió amb una curta aproximació amb el cotxe fins que vam trobar que a causa de la neu ja no podíem continuar.
Dia força ventat i amb molt de sol...la temperatura és alta.
Un cop aparcat el cotxe, fem l'estesa que ja va sent habitual en nosaltres al mig de la carretera; decidim no agafar el crampons i cadascú s'organitza la seva motxil·la. El Xavier ha estat obsequiat per portar la corda; a canvi...no portarà res de menjar......
De seguida hi trobem la neu i ens posem els esquis..però oh....sorpresa....a la poca estona els hem de treure doncs la neu desapareix i això va pasar sovint "posar, treure, carregar..." ens vam trobar al Philipe que quasi acaba amb el mapa del Ramon.
Poc desprès agafem neu i farem un llarg recorregut sobre ella, quasi fins el refugi de "la Pêche"...la pujada és suau i progressiva; fa tanta calor que a alguns els peus ens cremen i no sabem si és per la calor o pels mitjons.
En arribar al refugi son ja més de les 13,30; mengem bocata, ganyipem, alguns entren i diuen que és una preciositat...amb sauna, jacuzzi....que gaui no?????? i aprofitem també per curar i cuidar le spossibles llagues que tenim als peus i a les tibies.....
Ens queden de 2 o a 3 hores que es convertiran en 3 hores i 20' fins l'altre refugi ja que durant una llarguíssima estona, que sens fa interminable , hem de carregar els esquis doncs no hi ha neu.......la veritat és que caminar amb bota d'esqui per asfalt sens fa molt costerut, però com sempre...nosaltres pensaments positius i en tot moment i sino...silenci.
Finalment, entrem a la vall ja tota nevada , intuim el camí i on està el nostre refugi.La pujada, al ser per neu, és ja molt més agradable i reconfortant . La Mercè, com ve sent habitual, es va quedant enrera i m'han d'anar esperant.......tots tenim assumit i integrat que el meu ritme és un xic més lent.
Perfilem ja una antena de refugi a dalt d'un turunet, preveiem que ens falten uns 40'......el Ramon te una caiguda divertida, l'avancem, a continuació la Mercè "te una pàjara" i espera al Ramon...Manel i Xavier van per davant i Manel un cop divisa el refugi es recrea fent fotos.
Crec que vam arribar al refugi a les 6 de la tarda.
Xavier i Mercè van a avisar la nostra arribada i a que ens donguin habitació mentre Ramon i Manel treuem les pells de foca. Tenim una habitació per tots 4 amb 2 lliteres ampla i coòmoda.
El refugi és maco, ampli , amb unes vistes fantàstiques i els lavabos estan abaix sempre amb paper i nets. És d'agrair......
A les 19 hores sopem molt abundantment...sopa, pollastre (enorme) amb arrós i una salsa "extranya" amb vibnagre, ceba, olives...), formatge abundant i gateau basc.........Déu ni do....i de tot amb quantitat i per repetir.

Desprès de sopar, i vistes les enormes destrosses produides per les botes, sobre tot en el Xavier, ell i el Ramon pujen a l'habitació a fer les cures pertinents i la Mercè i el Manel surten fora a fer unes fotos......Desprès s'afegiran a la sessió de cures.
El Xavier no està gens animat a fer l'excursió de demà. està enormement llagat i li sap greu no pder seguir el ritme o haver de plegar. Entre tots l'animem a que si més no, la comenci i faci el que pugui......
Un cop curats, organitzem les motxilles, anem a fer els últims pipis i ....a dormir sense tancar el llum....doncs....aquest es tanca sol cada minut, i l'hem d'encendre, cosa que ens porta a tots una mica de bòlit.
A mitja nit Ramon, Xavier i Mercè anirem a fer un pipi i el despertador sonarà a les 5 del matí

diumenge 11


Ens aixequem a les 5 del matí; baixem a esmorzar abundantment; molt tranquils, molta gent ja ha marxat , recollim habitació, decidim deixar coses al refugi que ja recullirem de tornada i iniciem l'excursió.
Desprès d'una breu pujada, ens trobem que hem de borejar un llac, i per fer-ho hem de baixar i fer un llarg flanqueig..això és una tocada de nassso i ens fa perdre força temps. Quan portem una hora i mitja caminant i per fi arriba la pujada forta , el Xavier diu que "ell dona la volta"...li fan molt mal els peus . La Mercè diu que ella torna amb ell i el Ramon i el Manel decideixen pujar fins al coll. L'inici d'aquesta pujada serà dificultosa per tots 2...1r cau un i desprès l'altre. Al coll. al costat i ha un petit cim que batejaran com el " Pic Sundelramon"..sembla ser que es van fer un parell de fotos molt maques, que la vista era molt maca i que alla és veia ja perfectament la glacera que pujava fins el cim que en teoria volíem assolir.
Mentres tant la Mercè i el Xavier van tornar a refugi on van prendre "Two tee", o sigui...."2 tes", més bocata i xocolata i van estar descansant i petant la xerrada, fins que van arribar Ramon i Manel al voltant de les 11,30 i desprès de menjar i beure ells 2 vam iniciar la baixada

Descens

Tota la primera part força bé....nomès sortir el Manel ja va anar pel terra un parell de cops...je je je . Anàvem a poc a poc i intentant seguir la traça del Ramon que era qui obria el pas. El Xavier va tenir un parell de caigudes i a una d'elles es va fer mal al canell i al genoll....
El dia era força fris i la visibilitat no era massa bona; això provocava que no veiessim be el relleu i que fos més fàcil anar per terra.
La 2 part de la baixada, un cop vam haver de treure els esquis per manca de neu, sens va fer interminable.Vam parar a dinar entre unes bordes els restos de pa amb llaunes de sardines i poc desprès, vam poder posar els esquis durant una llarga esatona que va ser força agradable.
però tot el bo s'acaba i un cop els vam treure...ens va tocar caminar molta estona amb els esquis carregats a l'esquena o a la motxilla i amb els peus ja super destrossats.
Poc abans d'arribar al cotxe, la Mercè va tenir 2 caigudes espectaculars. Encara no havia caigut cap vegada!!!!!!
En arribar al poble; eren les 15,40 i havíem sortit del refugi a les 11,45... vam retornar el material i vam decidir agafar el cotxe i anar baixant.
Va conduir la Mercè fins passat Grenoble, disfrutant del paisatge que no havia pogut gaudir de pujada doncs estava dormint....Vam pasar varies tampestes amb llamps i algun tro.....desprès el Manel fins poc abans de Nîmes on vam sopar , despres Ramon finjs a Perpignan i com que el Xavier estasva molt adolorit de cames i canell la Mercè es va oferir i va conduir fins al Montseny on vam posar benzina i va agafar el cotxe el Xavier que ens va acompanyar a cadascú de nosaltres a casa nostre.
Al viatge, vam comentar l'excursió, contents i alegres, com ja és habitual en nosaltres, valorant la sort que tenim i lo be que ens entenem.......i també vam aprofitar per programar, a l'hora de sopar les excursions i activitats fins que marxem als Alps el 13 d'agost.


Anècdotes i curiositats...
La Mercè pensava que el Philipe...venia amb nosaltres a l'excursió i ens feia de guia.....
El Xavier s'ha comprat unes malles guapíssimes, com las del Ramon....
El refugi està portat per una sola persona; un noi jove.
Ens acabem tots els compeeds, esparadraps......quedem amb el Ramon que per anar als Alps a l'estiu ha de portar un carragament....
Les cames i peus més castigats han estat els del Xavier
El Xavier....no enten això de l'esqui de muntanya.....perque pujar....vam pujar poc....vam planejar, vam posar i treure esquis continuament....amb raquetes...molt millor doncs portes les teves pròpies botes!!!!!! i es va fixan amb tota la gent que va amb raquetes i diu "veieu...van amb les seves botes...segur que no tenen cap problema"......
La Mercè a les excursions....quasi no fa pipi...... i diumenge es va aixecar amb força mal de cap.....
Vam atravesar alguns allauds.
El Ramon, a vegades amb el menjar...ésa una mica obsessiu...que si uns croissanets, que si unes sardines amb escabetx.....
El paisatge....preciós
Valorem que a l'estiu haurem de mesurar molt el que hem de portar a les nostres motxilles......
El Manel estava convencut que en un cap de setmana es podia anar als Alps...i ho hem fet.
Ens ho hem passat un cop més fantàsticament tots plegats!!!!!!!quin luxe més gran!!!!!!

previsió ruta alps 2008: ALPS BERNESES

Ja fa uns dies que uns i altres anem pensant i mirant possibles rutes per l'estiu.

Divendres 11 d'abril, mentre sopem a hostal Audald d'Alp , sumem estudis de Manel +Xavier i Mercè i acordem possible itinerari:
1- BCN-Interlaken Lauterbrunnen
1- Lauterbrunenen, ferrocarril hasta Jungfraujoch_ascensió a Monch- Refuge Monchsjoch-
2-Refue de Monchsjoch-Jungfrau Refuge Konkordia
3-R Konkordia- Pic Grooss-R Fisterarhorn
4- R Fisterarhorn-Pic Fisterarhorn-Refuge Fisterarhorn
5-Retorn a Jungfraujoch via knkordia
Tot això preveient que hem de deixar un dia de marge per possibles variacions degudes al temps......
Possibles Dates: del 12 al 19 de juliol!!!!!!
De possibles....res....ja amb refugis reservats des d'avui a la tarda...amb el Monjoch confirmat.......
Marxarem diumenge 13 de juliol i tornarem el següent dia 20...data que coincidirà amb la data de la sortida de l'any passat cap el Montblanc.....això vol dir que tocarà pastís i bufar espelmes!!!!! serà el nostre 1r aniversari ...de Kordada Koala.....
El Xavier és qui s'ha encarregat de fer les reserves dels diferents refugis; i com que és molt hàbil.....ha reservat varies nits a cada refugi...el temps ...mai se saps i aquella zona...és l'orinalet dels Alps.Gràcies Xavier.
A 22 d'abril tenim les reserves de tots els refugis confirmats!!!!!!!

Excursió al Pic de la Muga

Sortida: divendres 11 d'abril
Components: Manel, Xavier i Mercè
Objectiu: Pic de la Muga amb raquetes de neu
Sopem: a Ca L'Audald (Alp)
Excursió : dissabte 12 d'abril
Inici excursió:8,50 mati des de "Can Jan de la LLosa"
Final excursió : 19 hores a Can Jan de la llosa.

Divendres 11

Al matí i migdia comunicació intensa entre Ramon, Xavier i Rafa.
Ramon, que no es troba bé (està amb febre i al llit) amb bon criteri decideix que no pot venir a l'excursió; per 1 cop des del gener 2007, no estarem tots els components de la cordada en una excursió programada...però bé...el més important en aquest cas és la salud i per tant asumim que no hi serem tots presencialment a la sortida.
Rafa, havia de venir, però a última hora es tira enrera , no està motivat per les raquetes i ens diu que pujarà dissabte a esquiar a Masella amb un amic. Posteriorment sabrem que no va pujar.
Xavier i Mercè arribem d'hora a LLívia i aprofitarem per mirar mapes i possibles rutes per l'estiu; desprès anem a Puigcerda doncs Xavier ha quedat per a fer una breu reunió de mig hora amb un metge de LLeida per un tema de la fundació VHIO .

Sopar: A les 8,30 ens trobem a Alp amb el Manel i la Leo; allà soparem fantàstica sopa de peix, albergínia farcida i mongeta blanca de 1r plat i salmo i truita de carbassó de 2n. tot comentant la sortida als Alps de l'estiu. Va prenent força la proposta dels Alps Berneses; Manel ve carregat de revistes Vertex i el que més li motiva és la ruta que també hem estat comentant el Xavier i la Mercè però amb una variant força interessant......entra i sortir pel mateix lloc i fent com a 1r cim el Monch que és el més accesible de la zona.
Ens assabantem de que han operat a la Begoña, dona del Pepe Menéndez. Mercè aconseguiex parlar amb el Santi (ha estat qui l'ha operat) i ha anat tot molt bé. Ara està a l' uci. Posem un sms al Pepe i a partir d'aquest moment el mòvil del Xavier envia els sms però no els rep.
També comentem la sortida de l'endemà: La nostra il·lusió i proposta era haver fet la Canal de Cristall, però ha estat nevant i és del tot desaconsellable anar; per tant, decidim com a alternativa anar al Pic de la Muga. En sortir del restaurant la Leo veu una revista amb una resenya del Pic de la Muga amb raquetes i és el que farem l'endemà.
Proposem com a hora de sortida les 7,30 del matí .


Dissabte 12 d'abril


Encara que sigui dissabte...és un dia festiu.......molt important per a nosaltres.......Serà l'atac definitiu al Pic de la Muga??????? definitivament ho aconseguirem?????? o...haurem de renúnciar un cop més i conformar-nos i gaudir del que ja tenim...que és molt?????'El meu presagi és "que serà un gran dia sigui com sigui".....
Recorregut:
- Prullans- Martinet-Lles-Viliella-Cal Jan de la LLosa (aproximació en cotxe)
- Ascensió a " la Muga" per la cabana dels espervers 1250 m. de desnivell (caminant amb raquetes)

- Sortim del camping de Prullans a les 7,35 del matí; el bar encara està tancat i decidim anar a esmorzar a Bar de Martinet. Allà prendrem fantàstic cafè amb llet amb ensaimada o croissant i enfilarem amb el cotxe cap a Cal Jan.


El dia és esplèndid en quant a que no hi ha un sol núvol; la temperatura és força baixa -2º c en arribar a Can Jan , però quan el sol escalfi......ben segur que pasarem calor.

Ens equipem, preparem be les motxilles amb pantaló de gore, paraneus, ulleres de sol ,bocates i isostars + aigua i a les 8,50 comencem a caminar.

Caminem per agradable cami empedrat ; anirem seguint les marques del " GR", que en aquest cas corresponen al camí dels "bon homes". Als 40' més o menys, deixarem a l'esquerra pista que s'enfila cap els estanys de la Muga i per on tenim previst fer la tornada. El Manel i la Mercè observem la fantàstica "passera" per on tornarem.

Cap a les 2 hores, arribem a la cabana dels esparvers. Allà està ja tot nevat. Decidim fer una aturada per a menjar alguna cosa i posar-nos paraneus , pantaló de gore (Manel no...) i també raquetes i crema protectora abundant. Esmorzem a 10m. d'una vaca en estat de descomposició amb una "podor important"...al marge d'això el paisatge és idílic...tot nevat; gran quietud i silenci . Ens percatem que no hem vist ni una sola persona des que hem sortit. El que si hem vist han estat petjades de cèrvols.

Ben alimentats i equipats enfilem per la Vall de Vallcivera i deixem el cami dels bons homes. Al principi la vall es força estreta i pel mig del bosc anem travessant una sèrie de torrents camí del pla de Vallcivera , al qual no arribarem doncs hi ha molta neu i això ens permet "tallar una mica" i no donar tanta volta.

Creuem el riu Vallcivera i anem guanyant alçada per l'altra vessant remuntant un pendent força dret;

Poc abans d'arribar als estanys que estan tots glaçats fem una altra aturada a demanda de la Mercè que necessita tornar a menjar una mica i beure. Aqui prenem fantàstiques galletes de "petit ecolier" que ha portat Xavier i xocolata. Encara ens queda una hora per arribar al coll. Ens tornem a posar abundant crema protectora, fins i tot a les mans.....


Arribarem al coll amb el Xavier per davant que va fort i en l´'ultim tram ja no s'ha rellevat amb el Manel que comença a sentir dolor al genoll......


Son les 15 hores; les 3 de la tarda...tenim el Pic a 100 mt. de desnivell...però....amb gran disgust per part del Manel, acompanyat de plorera...decidim no continuar; El Xavier havia d'estar a L'Hospitalet al voltant de les 19 hores i la Mercè te un sopar de la colla gastronòmica. Pujar al cim , soposa 1 hora més .Fem 3 fotos de rigor i iniciem el descens per l'altre banda.


El Manel, deseguida començara a sentir fort dolor al seu genoll; això provocarà que es tregui les raquetes deseguida i es vagi enfonsant continuament a la neu. La veritat és que va ser una baixada especialment dura per a ell, i val a dir que...es va queixar molt poc. Vam baixar cantant, parlant, en silenci......gaudint i gaudint de tot i amb ganes ja d'arribar al cotxe, sobretot el Manel.


Abans d'arribar al bosc vam fer una aturada, ja no se si a posar roba o a treure, doncs vam pasar el dia posant i treinet......


Vam tenir la gran sort de trobar camí....amb fites i senyals, ja que el bosc era força complicat. Estàvem força contents; no és el mateix baixar a la brava i obrint camí ...de sobta el Xavier va dir" que era una camí per experts"!!!!! (com nosaltres potser ?) i.. ... a partir d'ací...el vàrem perdre...o és que potser va dir "el camí es perd???? o el camí és verd??????....desprès de seguir una estona sense tenir clar on estavem i sense trobar la passera i sabent que el que havíem de fer era creuar a l'altra banda del riu...el Xavier va dir que el més convenient seria treures les botes i pasar a l'altre banda....La Mercè va dir "si, si ...creuar , però jo no em trec les botes. Vaig pensar que la pasa seria més estable amb la bota i que ja em canviaria el calçat en arribar al cotxe.

El Manel i el Xavier, desprès de rumiar-s'ho una mica, van decidir afegir-se a l'iniciativa de la Mercè i pasar amb botes...Però sabeu que va pasar???el Manel es va mullar just per sobre del genoll i la Mercè??????? doncs....com aquesta és petiteta...és va mullar i remullar fins ...com li diuen??????...fins allà on acaba el pantaló i s'ajunten les cames...o potser una mica més amunt......va cridar.......el Xavier, que no és tonto i anava al darrera, va canviar una mica el recorregut i va aconseguir mullar-se nomès fins el genoll....que bé!!!!!! quina enveja......


Ens quedava encara quasi 1 hora fins el cotxe!!!!!!! va ser divertit...el Manel demanava parar per a escorrer els mitjons; el Xavier i la Mercè deien que quan abans arribéssim al cotxe millor.

Quan ja portàvem una estona caminant vàrem descobrir el encreuament i la passera a la qual volíem arribar.

En arribar al cotxe, ja eren les 7 tocades, el sol ja no tocava ; ens vàrem canviar tant ràpit com vam poder, per a variar amb una gran extesa de roba al voltant del cotxe.....vam escorrer els mitjons, vam deixar caure l'aigua de les botes.....i el Manel...es va tornar a posar botes i mitjons....mullats!!!!!!!! doncs no tenia de recanvi.....
A les 7,30 tocades enfilàvem carretera cap a Prullans . Mercè va trucar a Santi per a dir-li que arribaria una mica tard i que ja aniria pel seu compte al sopar.
Parem a Prullans on ens espera la Leo per a fer-nos un petó i desitjar nos bona tornada. Deixem al Manel i desprès de comprar coca cola enfilem carretera cap a L'Hospitalet. Farem una aturada per a comprar altre coca cola, cortezas i patates doncs tenim ganona.
Estem contents i alegres...ha estat un dia intens,viscut , cansat i...hem de donar gràcies de la sort que tenim i dels companys Koales i ...de les famílies que déu ni do del que algun cop han d'aguantar-nos!!!!!!

Quan serà la propera??????? el Ramon te la paraula amb la proposta alpina de la 2 pasqua...anirem als alps a fer esqui de montanya???????



Anècdotes i altres coses destacables

-Possiblement, el més destacable és que per el Manel i per a la Mercè aquest era el 4 intent.....pel Xavier era el 3r.... Això si, cada cop el veiem des de més a prop....i aquesta vegada el vam vorejar totalment.
- I també...que és la primera sortida des que som cordada Koala que falta un de nosaltres......Ramon, val a dir que tots et vam tenir força present .
- Fotografia: El Manel.......va provocar que riguéssim molt i molt un cop més......les bateries de la màquina!!!!!!! es descarreguen soles???? que pasa????' 3 bateries descarregades i crec que 1 foto feta. "non coment"però riure....riem molt i més.
-El Xavier problema amb el mòvil...podia enviar sms però no rebia.
-El Xavier....està fortíssim.....porta un pas fort i no hi ha res que l'aturi....li haurem de dir al seu coucher que......pari.....i a l'Imma ...que el lligui a la pota del llit els diumenges al matí quan volgui anar a entrenar....
-La Mercè ha preparat bocates de formatge de maó i xoric que al Xavier ...li agrada molt......Xavier diu " a mi, els que més m'agraden son els de sobrassada......" non coment!!!!!!
- En tot el dia....no ens vem creuar amb cap persona .......fins que ja estàvem de tornada a 10' del cotxe que ens vam creuar amb una parella amb nens petits.....IM PRESSIONANTE.....
- Vam esmorzar al costat de vaca en estat de descomposició....quina podor!!!!!!
- En algun moment del dia el Xavier va dir que arribaríem al cotxe de nit......."on vas a parar"...doncs...no va falta gaire.....
- Atravesar el riu, pel bell mig...el Manel i el Xavier diuen que mai havien creuat un riu amb les botes posades.......la Mercè confesa que ella si.
- La impressió de creuar amb botes i paraneus...espectacular; l'aigua no va començar a entrar per dins del cos fins que no acaba el paraneus, però a les hores la sensació es duríssima...l'aigua està gelada!!!!!!! i continua pujant, i pujant ...i en funció de l' alçada de cadascú.......et mulles més o menys.......i jo em vaig mullar fins on comencen les cames......doncs bé..una mica més a munt.....
- El Xavier em deia que ell em podia deixar un calcotets nets si jo no tenia calces de recanvi!!!!!!

ESQUIADA A BAQUEIRA BERET

Sortida: divendres 28 de març a les 16 hores
Esquiada: dissabte 29 de març
Components: Manel, Ramon, Xavier i Mercè
Allotjament: Hotel Husa Tuca
Sopar divendres: Txacoli de Viella.
Preu de la sortida: 175€ amb tot inclós (brnzina-sopar-hotel-esmorzar-dinar-forfait + lloguer de material...i futbolí!!!)

Divendres 28

A les 15,30 el Xavier em pasa a recollir per sota casa i amb força alegria ens dirigim a casa del Manel; deseguida baixa ell amb els seus esquis i botes i un "bocata a la ma" doncs no ha tingut temps de menjar
Tots 3 enfilem avda Tarradelles per anar a buscar al Ramon i aqui tenim la 1º anècdota del cap de setmana...."Xavier, on vas, on vas"..diu el Manel i el Xavier diu "a buscar la ronda de dalt" el Manel contesta" home, el que hem de fer és anar a buscar l'autopista i la forma més ràpida és...." i el Xavier li diu ..."Hem d'anar a buscar al Ramon"...JA JA JA.....durant varis minuts.....
Arribem a casa del Ramon; que estava intentant buidar el seu cotxe de "veles "i altres estris de navegació ...total que decidim que deixi el cotxe tal com està i que marxem en el picasso del Xavier.
A les 16,10 sortim de casa del Ramon i ara si, anem a buscar l'autovia fins a Tàrrega, de Tàrrega a Alfarras i ja cap a Viella . Aturem a posar benzina i en sortir de l'autovia fem una segona aturada per fer canvi de conductor ... agafarà el cotxe la Mercè i ja fins a Viella on arribem a les 19,30.
El 1r de tot serà anar a l'Hotel i instal·larnos i ràpidament anar a
llogar el material, cosa que farem a 100 mtr. de L'Hotel. Val a dir que vam tenir sort, doncs quan vam arribar no hi havia ningú, però ràpidament va començar a arribar gent.
Vam demostrar la nostra incultura en questionar unes fixacions que "estaven soltes", del Xavier i ràpidament ens van corretgir que aquest tipus de fixació queda trabada en quan poses la bota a sobra. A la Mercè no li van agradar les botes que li van donar i va demanar unes altres que van estar força millor......Val la pena resaltar que el material no ens va donar cap problema l'endemà.
A L'hotel hi havia una piscina fantàstica que no vam poder fer servir doncs ja estava tancada...llàstima!!!!!!


Passeig per Viella i Sopar:Ràpidament el Manel i el Ramon es van sentir "atrets" per botiga d'esports......el Manel va estar apunt de comprar-se uns esquis...que estaven al 50%; va ser una llàstima doncs eren massa curts per ell. El Ramon, va arribar a la conclusió de que s'ha de canviar l'equip...tot: botes, esquis, bastons......
El Xavier va aconseguir treurel's de la botiga en dir que aprop hi havia una altra que els hi agradaria més.....aixin's vam apareixer a botiga Marmot...molt guapa. El Xavier es va mirar pantalons de gore i el RAmon va mirar guants per la Marta.
Vam anar a fer una tapa i una cerveza a botiga plena de "pijos"que quan vam arribar estava molt plena on Mercè va comprar un parell de pates i el Manel, desprès de l'insistència del Xavier i la Mercè també en va comprar.El Ramon no por eso del colesterol.....Vam pendre unes tapetes molt bones i ja vam anar a sopar.
Sopar a Restaurant Txacoli:El Xavier havia reservat taula. Era un restaurant al qual ell havia anat fa 1 mes i que el Manel també coneixia , doncs van parar a dinar l'any que varem anar a Grust. Val a dir , que el Ramon, d'entrada no estava motivat per la carn, però al igual que nosaltres , es va prendre un xuleton fantàstic, acompanyat de pebrots del piquillo i una amanida.
Vam sopar esplèndidament, desprès postres un parell d'orujos cadascú....uns amb herbres i d'altres secs.
Vam tornar a l'hotel, i desprès de partida a futbolí que van guanyar Xavier i Manel ( i no perque el RAmon no fos bó...) , vam desplegar els mapes i vam estar comentant les diferents propostes per l'estiu. Vam acordar que a propera sortida hem de decidir ja, per poder començar a fer reserves de refugis etc. etc.
Tots contents vam anar a dormir i vam acordar que ens aixecaríem per anar a esmorzar puntuals a les 8 amb tot apunt

Dissabte 29

Esmorzem: a les 8, fantàsticament...buffet obert que Ramon iniciarà amb truita (fa molt de temps que no en pren). Quan ja no podem més d'esmporzar...fruita, bolleria, bocates, sucs i cafes.... decidim preparar-nos uns entrepans pel migdia.
El Xavier ens comenta que està fotut de la panxa; que te descomposició.......bé...finamlment no va anar a més.
Recollim i ens dirigim a pistes
Esquiada: de 9,45 a 3,30 de la tarda.....no està gens malament.....el dia és esplèndid, ni un núvol. La vista espectacular; veiem l'aneto, les maladetes, el mulleres, el Montarto...des del mirador fins i tot distinguim el posets, el perdiguero......una pasada. Nomès per l'espectacle paisagístic ja val la pena pujar un cop a l'any a BB.
La primera baixada, va ser una mica durilla doncs la neu estava molt glaçada.
Vam començar per la zona de Baqueira, desprès vam pasar a Beret i vam tornar a Baqueira. No vam tenir temps d'anar a Bonaigua i tampoc de fer una part de Beret que estava tancada.
Potser la part més espectacular va ser la que vàrem fer "fora pistes" pel mig del bosc". Va haver un moment que ens vam dividir; la Mercè va continuar amb el Ramon i el Manel amb el Xavier......aquests deurien agafar una part més complicada doncs els vam estar esperant molta estona al bar on havíem quedat.
Les pistes son molt amplies i llarguíssimes...tens la sensació de que no acaben mai.
Les caigudes: Tots vam caure alguna vegada; el Nivell més alt, sens cap dubte el te el Ramon...dona gust veure'l ..i les caigudes que te...a vegdades, no les entenem...potser serà que és desconcentra????que és una mica dispers?????? ell ens ho dirà.
Potser, per a mi la caiguda més espectacular va ser una del Xavier...va ser una caiguda aparatosa i va acabar dient "volta maria"...ja ja ja...l'haviem estat practicant i a ell no li sortia......
Aturades: Vam fer nomès una a un bareto amb una vista molt maca a la part de Beret. Allà vam prendre els fantàstics bocates que ens havíem preparat a l'Hotel .
Asi...i tambe 3 aturades a fer pipi "al costadet de les pistes", però mai als WC

Desprès d'aturada al bar, el Xavier estava molt cansat i va decidir que plegava; vam pasar a Baqueira i vam quedar que ens trobaríem amb ell a les 3 de la tarde (eren ja les 2). Vam pujar , vam fer una pista Manel i Mercè (Ramon va anar per lliure) i un cop a baix vam trobar a Xavier que havia estat descansant a una hamaca i es va animar a fer una última baixada.
última baixada: La Mercè va baixar per lliure...tenia ganes de córrer , i van baixar junts els 3 koales masculins...resulta que va ser una baixada esplèndida en la que Ramon va fer de profe del Xavier i el Manel........quina enveja la meva....
Vam plegar pasades les 3,30 i ja cap el cotxe
Canvi de roba:És digne de de veure el gran desplegament que fem de roba i coses per canviar-nos... en especial el Ramon, i tot al mig del camí o de la carretera i a més a més, com que la temperatura era alta els homes es van quedar en calçotets.
Tornada:Vam parar a tornar el material i ja cap a baix.
Va conduir el Manel el 1r tram; vam parar a prendre unes tapetes de truita de carbasso , croquetes...excepte el Ramon que es va demanar una amanida complerta i li van posar estoballes i tot!!!!!!.
Allà va agafar cotxe Ramon fins ja aprop de BCN que estava cansat i el va agafar el Xavier.
La conversa...interessant...anirem als alps d'aqui 15 dies????? d'aqui un mes????i a un tal "Filip", amic del Ramon , que potser ens preparara alguna cosa..... La Mercè diu que ella no pot; en principi el Ramon ho comentarà per fer-ho al maig (cap de setmana de 3 dies)

Acordem que propera sortida, dies 11 i 12 d'abril anirem a la Cerdanya i farem (si la neu i el temps ho permeten) la canal de Cristall. I sino qualsevol altre excursió . Allà concretarem també les dates de sortida de l'estiu i el destí. Potser en comptes de fer de divendres a divendres farem de dissabte a dissabte o de dilluns a dilluns.......ja que l'any passat vam acordar que seria important que la sortida dures 1 dia més per poder fer les coses sense precipitacions i preses....
Acordem també...que Ramon parlarà amb el seu amic Philipe a veure si ens prepara alguna excursioneta pel cap de setmana del 10 al 12 de maig....

En arribar deixem a Ramon, deixem a Manel, em deixa a mi el Xavier i imagino que desprès ell ja solet, marxa cap a casa amb el cotxe buit i brut...molt brut.....però amb la alegria d'haver passat una jornada fantàstica en companyia dels seus companyons...o no??????
I ja per acabar, farem un breu resum de les anècdotes o aspectes més significatius de la sortida....

Anècdotes:
- El Ramon ....fuma......
- El Xavier Puig Pey , amic del Rafa, Del Ramon i del Xavier, membre del patronat Joan 23, te un apartament a Viella o a Esconyau. i...ningú s'atraveix a demanar-li"...molt amic molt amic....no hi serà no???? si no ...jo no ho entenc......a veure si li hauré de demanar jo.....
- El Xavier, havia estat fa cosa d'un mes a BB i no va parar de recordar-ho i de fer al·lusions a aquella escapada.....ens va quedar clar, que tenia un record fantàstic de tot, del restaurant, de les pistes , de les tapes i del paté que va portart a la seva família....l'únic diferent va ser l'hotel i evidentment...la nostra companyia. a més a més, va conèixer a una tal Pili que li deuria fer bona companyia..... doncs va parlar d'ella varis cops....Amb molta il·lusió ens va ensenyar tot.
- El Manel......tenia tantes ganes d'arribar que quasi ens oblidem d'anar a buscar al Ramon ...volia que anéssim directes a l'autopista.....
-Partida de futbolí: Ramon és un gran professional......anava de parella amb la Mercè....aquesta no va parar de riure en comprobar com jugava el Ramon i com jugava ella..... IM PRESSIONANTE.
-Telecadira de 2 que el Manel va perdre el bastó i el Xavier, que anava en el següent l'esqui!!!!! com que és una estació pija...en arribar a dalt, quan el Xavier ja estava imaginant com baixaria ....li van parar la cadira.....i va sortir caminant.
-Comentari del Ramon referent a que hauríem d'anar sondats per esquiar i que la Mercè hauria de tenir un circuit tancat "mamona sonda"...JA JA JA
-El Ramon li diu a la Mercè que amb roba de muntanya....està molt be¿? o alguna cosa semblant¿?
-El Ramon i el Manel, quan veuen la paraula "liquidacion, rebajas del 50%" o similar.......perdent el mon de vista i per poc sortim de la botiga amb esquis pel Manel i equip complert pel Ramon...
-El Ramon sopant...no volia carn... i es va prendre més xuleton que ningú......
- Montarto???? no anem al Montarto??????fins l'últim moment, el Ramon va cuestionar la possibilitat d'anar al Montarto...a ell les aglomeracions no li agraden. Desprès...s'ho va pasar pipa esquiant.
- Vam quedar que al juny o Juliol aniriem un cap de setmana a Torredembarra a provar el catamarà del Ramon i que també a niriem a L'Hospitalet de l'Infant a fer una ferrata i prendriem una paelleta molt bona.
-També anirem a la Cerdanya i en un mateix dia (deia el Manel) farem ferrata d'oliana i barranc de la Bordonera (Organya)...Mercè diu ...IM POSSIBLE.

En fi...com be podreu veure, tenim projectes mil o dos mil, ilusions, i bones vibracions.......i no diré res de Nepal, doncs...encara no toca....ni d'Aconcagua...perquè no sus faci la boca aigua.....

2o març. Puig LLançada amb esqui de muntanya

Quan vàrem fer el calendari de sortides, vam preveure la possibilitat de fer alguna escapada d'un dia durant la setmana santa, encara que no estiguéssim els 4 Koales.

Diverses circunstàncies familiars ho han complicat tot una mica; aixin's i tot, aprofitant que Manel i Leo pujaven a Prullans , la Mercè va fer una escapada per poder fer una excursió amb el Manel.

Destí: Puig LLançada amb esquí de muntanya
data: 20 de març
Components: K1 i K3

Ens vam aixecar sense presses, vàrem gaudir d'esmorzar amb companyia de la Leo; les vistes sobre el Cadí i la Cerdanya des de la caravana eren esplèndides. Tot el Cadí, Penyes altes, Moixeró molt nevat, aixin's com Molina Masella. En canvi Puigmal molt pelat.La nevada d'aquests dies ha estat força irragular.
Durant l'esmorzar rebem una trocada del nostre gran amic i company Xavier (K4)....declara que te una "enveja sana" per no poder estar amb nosaltres. La salut de l'àvia Montse i el voler esta al seu costat i al de L'Imma, l'han retingut a l'Hospitalet. El primer és el primer i això el Xavier ho sap millor que ningú i a més a més...ho fa de bon grat. Sap renúnciar "elengantment a la muntanya quan la situació ho requereix" De tota manera, nosaltres li prometem que li dedicarem "una pujada i una baixada"...o sigui...tota l'excursió.

Aparquem el cotxe a "Les Alabaus" (La Molina); el dia és esplèndid, la temperatura és de -1º c .; això ens alegra doncs farà que la neu estigui dura i es mantingui bé per la baixada.

La pujada la fem molt agradablement pel torrent , allunyats de les pistes; solets i molt tranquilament; alguna aturada a fer alguna foto i a gaudir del paisatge; també per treure roba.La neu és bona i la visibilitat és esplèndida.

Poc abans d'arribar a dalt d'alabaus i de trobar la pista el Manel va dir que era el moment d'abrigar-se i posar-nos pantaló de gore...menys mal que ho vàrem fer en aquell punt!!!!!!!
doncs ho vam poder fer tranquilament, sense fred ni vent.

A partir de les hores, el vent es va fer present amb una intensitat progressiva molt forta; quasi be no podíem ni parlar doncs teníem la mandíbula mig congelada. La neu estava bé, les nostres pases eren constants i còmodes però el vent mica en mica ens anava desgastant i provocant que el pas fos més lent. El Manel deia que li feia pensar en quan vam intentar el 1r atac al MBlanc fa quasi 8 anys .Tot el tram abans de donar la volta quan enfilàvem cap el MMoudit

L'últim tram va ser especialment dur; els bastons agafats amb força i fent força amb tot el cos per poder mantenir l'esquilibri i avançar cap endevant.

AL cim...vam truere pells de foca com vam poguer; La Mercè va prendre una barreta energètica,i va veure com marxava volant el seu fantàstic pasamontanyes que s'habia comprat per 4 € i que va se rimpossible de recuperar.

Fantàstica la vista sobre Pedraforça, Taga, serra cavallera, Puigmal, Eina, Perics, Carlit, Muga et c .etc.

El 1r tram de la baixada, força dificultos pel vent que no ens deixava avançar...) era baixada i havíem de remar!!!!!) i per la neu..vam ratllar els esquis una miqueta. I degut a tot això gran cansament de cuadriceps.

Un cop vam arribar a pista vam decidir que l'agafàvem i que la disfrutaríem al màxim ...el que no preveiem era que el vent s'havia endut tota la capa de neu i el que trobaríem seria una capa de gel constant fins arribar al cotxe...im pressionant!!!!!la veritat és que no vàrem caure cap vegada , però ocasions no van faltar.

Vam arribar al cotxe "gelats" i " cansats" però...contents i satisfets......la temperatura al cotxe era de 0ºc i el Manel deia que al cim i amb el vent que feia...la sensació podia haver estat de -20º....un bon entrenament alpí!!!!!!!

La baixada, que pensàvem que ens ocuparia 20 minuts és va allargar el doble.En total vam trigar 3 hores i mitja.

La Leo ens tenia preparat un fantàstic bacallà i una amanida de patata molt bona. VAm dinar i amb les bateries ben carregades i amb molta energia positiva, vaig agafar el cotxe i amb bona música i bons pensaments vaig tornar cap a casa.

Per cert...a la Mercè...se li va congelar l'aigua !!!!!! i no va poder beure......